apuntant a la lluna...

El núvol de cendra no ha estat dolent per tothom. Ryanair, després de patir les conseqüències va llençar una de les seves ofertes irresistibles i no ens varem poder estar de comprar dos bitllets per Riga, capital de Letònia!

Riga és la ciutat que té més densitat d’encant per superfície de totes les que hem visitat. I és que tot allò interessant es pot veure en una tarda... això sí, ja que teníem un dia sencer, ho varem fer durar.

Un dels avantatges que té Riga és que l’aeroport està a menys de mitja hora del centre de la ciutat i es pot arribar amb l’autobús per poc més de un euro. Allà fan servir els Lats, que és més forta que l’euro i que els Pounds (1 Lat = 1.43 €).

La ciutat vella de Riga és preciosa, amb tot d’edificis dels segles XVII i XVIII restaurats. Això sí, quan t’allunyes una mica del centre, és igual que Rússia, tot bastant decadent. De totes formés, és genial caminar pels seus carrerons de llambordes mentre t’oblides del mapa i et deixes portar pels sentiments. T’asseus a la plaça central a prendre un gelat mentre et toquen jazz en directe. Passeges pels seus parcs verds mentre gaudeixes dels cants dels ocells del inici de primavera i observes com la vida torna a créixer. (Penseu que a Suècia les flors tot just comencen a sortir).

La cuina letona és defineix amb una paraula. Greixosa. Nosaltres acostumem a entrar als restaurants tradicionals i mirar la carta amb el cambrer, fent sempre la mateixa pregunta: que és el més típic que teniu? Doncs bé, dels quatre plats que varem demanar, tres estaven plens d’energia, suposo que té la raó de ser en el clima fred. Llegums amb bacon i salsitxes, costelles de porc plenes de greix i llom de port “mechado” també amb greix. És normal que no demanéssim postres... I quines racions...espectaculars. El restaurant es diu Staburags (Carrer Câka 55, 15 min caminant des del centre).

En fi, Riga és una ciutat excel·lent per una escapadeta romàntica de curta durada i perdre’s pels seus carrers mentre gaudeixes dels seus encants.

Per cert, una curiositat: Riga i Estocolm pertanyen a franges horàries diferents i entre elles hi ha menys d’una hora de vol. Així que quan vas de Riga a Estocolm surts de Riga a les 14:00 i arribes a Estocolm a les 13:45, petites coses de la vida.

Cansats d’estar tancats a l’aula aprenent i teoritzant sobre com funcionen aquests “Monstruets”anomenats reactors nuclears, el Professor Kudinov ens ha portat als simuladors de Studsvik, que és on instrueixen als controladors dels reactors suecs.

El centre està perdut de la mà de déu, al mig de la natura, envoltat de boscos i llacs, en un ambient d’allò més tranquil. El simulador no era ben bé igual que els que té Tecnatom al Hospitalet de l’Infant, si no que eren més antics i als responsables se’ls veia més confiats. De fet, en arribar ens han ofert un café i ens han deixat entrar al simulador sense l’encarregat amb total llibertat de tocar-ho tot...això és suècia!

Després hem fet una llarga sessió de reconeixement (penseu que hi ha botons i llumetes per avorrir) i després ens han deixat arrencar el reactor al estil Homer Simpson... Un excontrolador ens ha fet una curta visita durant la tarda i li hem fet mil i una preguntes. Per exemple, la feina d’un controlador de reactor, si tot va bé, se centra en no fer res... i tenen 3 setmanes lliures per cada 2 de feina! Això sí, ha de ser bastant avorrit. Segons les paraules del excontrolador: “És diner fàcil, però hi ha dies que creus que no serveixes per res”.

Finalment hem acabat marejant una mica la màquina...lo típic...i si tanquem aquesta vàlvula? I si fem al reactor supercrític? Total...millor que una PS3!!!
Us deixo unes imatges perquè veieu del que parlo...no us espanteu, és tecnologia dels anys 60!

Avui és Sant Jordi, el patró de Catalunya. Aquí a Suècia coneixen la nostra llegenda però es queden parats quan els hi expliquem que el noi li ha de regalar la Rosa a la noia i ella un llibre. Creuen que sant Valentí és millor...què sabran els Suecs de tradicions?

I és que celebrar el Sant Jordi fora de Catalunya és diferent. Tot i que vagis al centre d’Estocolm, no trobaràs paradetes plenes de llibres, senyeres i roses; tampoc sentiràs aquell olor de flors que inunda els carrers de les ciutats, ni tampoc el sentiment de felicitat generalitzat. Senzillament, és diferent.

Però, com bons catalans, volem continuar amb la tradició allà on siguem, així que la meva princesa m’ha regalat tres magnífics llibres (com que sap que si no me’ls regala, no me’ls compro...) i jo, el seu noble cavaller, l’he obsequiada un ram de tretze roses (coses nostres, tstm!).

Sabeu què és el millor de Sant Jordi? Aquell instant en el que s’il·luminen els ulls de la persona que estimes quant li ofereixes la teva rosa. Per això sempre el celebrarem allà on siguem!

T’estimo Princesa!