apuntant a la lluna...

Avui és Sant Jordi, el patró de Catalunya. Aquí a Suècia coneixen la nostra llegenda però es queden parats quan els hi expliquem que el noi li ha de regalar la Rosa a la noia i ella un llibre. Creuen que sant Valentí és millor...què sabran els Suecs de tradicions?

I és que celebrar el Sant Jordi fora de Catalunya és diferent. Tot i que vagis al centre d’Estocolm, no trobaràs paradetes plenes de llibres, senyeres i roses; tampoc sentiràs aquell olor de flors que inunda els carrers de les ciutats, ni tampoc el sentiment de felicitat generalitzat. Senzillament, és diferent.

Però, com bons catalans, volem continuar amb la tradició allà on siguem, així que la meva princesa m’ha regalat tres magnífics llibres (com que sap que si no me’ls regala, no me’ls compro...) i jo, el seu noble cavaller, l’he obsequiada un ram de tretze roses (coses nostres, tstm!).

Sabeu què és el millor de Sant Jordi? Aquell instant en el que s’il·luminen els ulls de la persona que estimes quant li ofereixes la teva rosa. Per això sempre el celebrarem allà on siguem!

T’estimo Princesa!

Avui he provat una cosa nova que permet el s. XXI. La setmana passada vaig rebre una invitació per assistir a una jornada Online sobre MBA (Master in Business and Administration). Aquests tipus de màsters són molt interessants si vols evolucionar dins del món empresarial. En altres paraules, fins on la meva experiència arriba, pràcticament tots els alts càrrecs de les millors empreses el tenen...així que espanta la idea de quedar-se fora del joc.

La conferència de ESADE ha sigut molt interessant, portada pel sr. Aleix Pratdepàdua i el sr. John Arboleda (Associate directors of admissions responsible for Europe), tot i que no ha tingut el seguiment que jo creia, ja que en el moment de màxima afluència hi havia connectades 10 persones. Però bé, és el que tenen les noves tecnologies... que a la gent se li oblida la hora i quan es connecta ja ha acabat!

El màster a ESADE promet. La presentació estava plena de paraules com flexibilitat, treball en equip, atenció als estudiants, grups reduïts... de fet, només hi ha 180 places anuals, així que segur que hi ha cops de colze per accedir-hi... A part d’això, et prometen que tindràs un seguiment especial, que podràs desenvolupar les teves habilitats d’emprenedor, que estudiaràs en un àmbit internacional i en una ciutat excel·lent com és Barcelona, que això ven moltissim i els de ESADE ho saben bé.

Al final de la presentació, han deixat obert el torn de preguntes, i no m’he pogut estar de preguntar el preu...doncs bé, el màster complet (2 anys) costa 54.500 €...més val que després et donin una bona feina per poder-ho pagar... Fora bromes, el sr. Pratdepàdua ha afegit que es pot arribar a un acord amb la empresa on es treballa actualment per a que et paguin un percentatge o fins i tot demanar un crèdit al 0% al ICO (Instituto de crédito oficial). I és que és clar, amb aquests preus, la mitjana d’edat se situa en els 28.5 anys, quan un ja està ben ficat en una gran empresa i se les enginya per a que li paguin...

En fi, agraïr a Carreermonics la invitació i als srs. de ESADE la presentació. M’ha agradat utilitzar aquest sistema per a fer conferències. Apuntant a les estrelles!

Aquesta setmana santa ha sigut ben especial. Ja feia bastants anys que no viatjava durant aquesta època, sempre marcada per exàmens parcials... i lluny queden aquells anys de Bungalows als Pirineus amb la família.

I és que l’Erasmus té això: et permet viure de nou. T’allibera pràcticament de la uni i et regala sis mesos de temps preciós, que has de saber aprofitar al màxim. Sis mesos on has de veure món, conèixer altres coses i fer tot el que la uni i la feina no t’han deixat fer fins ara. segurament fins que no em jubili, no en podré tornar a gaudir de tant de temps lliure.

Així que va sortir la oportunitat de fer un gran viatge per setmana santa: Finlàndia – Rússia en 8 dies (Hèlsinki – st. Petersburg – Moscou), i no la hem deixat escapar. Simplement Genial.

Finlàndia és similar a suècia, tant en població com en superfície, sol que els sous encara són millors, tres vegades els espanyols. Sense anar més lluny, una dada per la reflexió: El sou mitjà finlandès se situa sobre els 2900 euros....és a dir, són tres mil euristes... no us sembla un bon país per viure?

La seva capital, Hèlsinki, té molta arquitectura i molts centres comercials, i es pot veure en menys de 6 hores... A més, té un restaurant decorat al estil campestre que ofereix carn de ren a un preu finlandès... però s’havia de provar!

Rússia és un d’aquells països que un el veu en el mapa i impressiona, però un creu que mai hi anirà perquè està massa lluny i fa molt fred...però la vida dona mil sorpreses i mai se sap... així que ens va sorprendre amb una meravellosa ruta St. Petersburg – Moscou. D’aquestes dues ciutats podria escriure infinit, però no us avorriré explicant tot el que hem fet. Simplement us diré que són ciutats enormes, encantadores i plenes de contrastos entre les parts turístiques i la realitat de la gent. A més, no hi havia gairebé turistes, així que un se sent com si realment estigués visitant una ciutat, i no a Port Aventura.

De tot el viatge, remarco la Plaça Vermella de Moscou. La gent diu que St. Petersburg és més maco que Moscou... jo no seria tant agosarat i firmaria un empat tècnic. La plaça Vermella a la nit és un espectacle per la vista, igual que les vistes del Kremlin des del riu Mosca quan es pon el sol...simplement genial.
I ja paro, que si no podria escriure fins avorrir i no entraríeu més al blog... seguiré allò de que una imatge val més que mil paraules...així que 25 imatges valen més que...bufff...moltes paraules!