Qui no ha volgut mai desafiar les lleis de la física i caminar sobre el mar? Doncs jo avui ho he aconseguit...encara que sigui amb una mica de trampa...
Com bé sabeu avui és el 4rt dia consecutiu que neva a Estocolm, i les temperatures no pugen dels 10 sota zero... Amb aquestes condicions, és fàcil entendre perquè les mànegues de mar que voregen la ciutat estan completament congelades... com si d’una glaciació es tractés.
Lappis, el barri on vivim, té un entorn natural magnífic, amb tres petits llacs, molt bosc d’avets i el mar a menys de 10 minuts. Avui no m’he pogut estar i he anat a trepitjar-lo!
I la veritat és que és una experiència si més no estranya, ja que saps que sota els teus peus només hi ha aigua, i que en qualsevol moment allò es podria esmicolar i ves a saber com acabaria la cosa... Et sents diminut allà al mig del no res, entre les dues illes de terra, mentre els flocs de neu cauen i cauen sense parar... Un paisatge silenciós, ideal per pensar i posar en ordre les idees.
Us deixo un petit vídeo del moment del que us parlo. Tingueu en compte que hi havia -13ºC i que la sensació tèrmica era de -32ºC, fred no?
Pd: T'estimo.
Ja fa tres dies que no para de nevar. El sol surt però no escalfa, sempre hi ha la mateixa llum, tant a les 8 del matí com a les 12 o les 4 de la tarda. Des que he arribat no hem tingut temperatures positives… serà dur.
I un entén per què Suècia és un dels països on es fa més recerca i desenvolupament, si no poden fer res més que pensar en coses noves tot el dia!
De fet, avui he descobert el nou invent de TAT, una empresa sueca de IT. Es tracta del concepte de realitat augmentada. És a dir, tu estàs fent una presentació en ppt sobre el teu projecte i algú vol saber més sobre qui ets. Tan senzill com enfocar-te amb la càmera del mòbil ver veure aquelles coses que tu deixis veure, tals com la teva targeta de visita, el teu tweeter, el teu CV, facebook... o fins i tot quin ha sigut l’últim restaurant on has anat. Què us sembla?
Ara ja no caldrà ni presentar-te, a les reunions la gent entrarà i s’apuntarà directament amb el mòbil... i lo maco que és presentar-te apretant la mà?
Us deixo el link del vídeo de presentació del invent per a que veieu com funciona...
http://www.youtube.com/watch?v=tb0pMeg1UN0
Estar a Stockholm em permet gaudir de bastant temps lliure. Les classes no són massa dures i els horaris són molt livians. Això m’ha permès tornar a seguir als grans gurus catalans que feia temps que tenia oblidats.
Sense anar més lluny, avui he descobert una petita perla d’Alfons Cornella, Fundador i CEO de Infonomia, una espècie de xarxa social d’innovadors on s’exposen les noves idees que van sorgint arreu. En aquest vídeo, Cornella exposa quins seran els problemes als quals s’hauran d’enfrontar les futures generacions, mitjançant una presentació amena i entretinguda. La densitat de conceptes clau que anomena és elevadíssima, com ara el pas del Menomix al Womenomix o com canviaran els tipus de problemes a solucionar, eines de coneixement, passar del ME al WE... senzillament excel•lent.
Si teniu mitja horeta lliure, deixeu-vos instruir per un mestre.
Us deixo el link de youtube:
http://www.youtube.com/watch?v=PHCh-2plWmU
com ets d'important amb tu jo em vaig fent gran
ja no em passa pel cap res on no hi ets
ja no espero trobar-me amb ningú més.
I jo hi ha cops que no et puc mirar
no sigui pas el cas que em passi d'estimar.
Jo no et vull cansar si m'has de carregar
fes-ho perquè tu ho vols fes-ho de gust,
que jo vull per sempre d'estar amb tu
Perquè sol no vull trobar-me
ni demà ni més enllà.
I es que saps que sol
neixes i te'n vas, teeeeee'n vas sol
I no cal que facis res que ja ho fas tot.
Toca'm com tu saps ningú en va saber tant
i fes que voli el temps que tinc el món sencer
vull oblidar-me ja d'imaginar
somnis que se que no arribaran
Perquè sol no vull trobar-me
ni demà ni més enllà.
I es que saps que sol
neixes i te'n vas, teeeeee'n vas sol
Desperto i veig que tu hi ets
que cada dia és un dia més
que puc ser lliiiiiiure
sense tu no puc viure
Perquè sol no vull trobar-me
ni demà ni més enllà.
I és que saps que sol
neixes i te'n vas,
Perquè sol no vull trobar-me
ni demà ni més enllà.
I és que saps que sol
neixes i te'n vas,
Teeee'n vas sol
Caminar aquests dies per Stockholm és d’allò més romàntic. Totes les botigues tenen apunt infinitat d’objectes en forma de cor que esperen ser regalats demà, dia de Sant Valentí. Nosaltres no volíem deixar passar la ocasió de fer-nos algun regal i, aprofitant que avui és el nostre 43è “cumplemes”, la meva princesa m’ha volgut obsequiar amb uns muffins “innovadors”.
Així que un cop a casa m’ha sorprès amb la seva última creació: Mitja dotzena de roses de Muffins. I és que normalment les roses se les regalo jo, però avui hem intercanviat els papers i ella les ha preparat per a mi... T’estimu!
Mai deixeu de sorprendre a la gent!
I no és perquè un és culé i ho veu des de aquesta perspectiva, però es que hem entrat a botigues d’esport (Stadion, InterSport...) i l’equip predominant és clarament el Barça. No només tenen la samarreta blaugrana, si no que també hi exposen les segones equipacions i totes les samarretes d’entrenament.
És genial entrar a les botigues i veure els colors que un porta al cor allà penjats, i buscar els del equip rival i veure que no hi són... és una sensació increïble!
Per rematar les emocions, hem trobat un Té del Zlatan. Crec que li compraré i li portaré a veure si comença a marcar més gols!!! Sono molto contento!!! ;-)
Fent país arreu!
Es veu que com que hi ha tanta gent a Lappis, has de reservar dia i hora per a fer la bogada, així que has de passar la teva clau per la màquina i et deixa triar els dies que hi ha lliures. Però clar, com que els suecs són molt seus, perquè posar-ho en anglès? Així que ja ens veieu amb el traductor del mòbil intentant encertar quins botons havíem de pitjar per aconseguir el premi de la reserva...
Avui hem arribat i ha sigut pitjor. No sabíem com anava res tampoc hi havia ningú per a preguntar, així que amb un parell de nassos hem anat provant coses fins que hem aconseguit rentar! I no amb una rentadora no, amb 4 alhora, que aquí sobra aigua!
El millor ha sigut el moment d’assecar la roba. Com bé sabeu aquí no van sobrats d’hores de sol... així que no trobareu cap estenedor al aire lliure... tot és amb assecadores industrials... Es tracta d’uns armaris amb uns ventiladors d’aire calent on penges la roba i la deixes almenys 3 quarts d’hora per a que s’assequi. I les camises surten planxades! Genial, no?
Aisss...com s’enyora estar a casa per aquestes coses!
Així que després d’agafar dos metros diferents i 20 minuts de trajecte he arribat al LIDL, he fet la compra i he tornat amb metro fins a T-Centralen, on havia d’agafar l’altre metro cap a Universitetet. Però oh, sorpresa, la meva primera vivència d’una avaria al metro d’Estocolm! Si senyors, nosaltres només creiem que les avaries passaven a Espanya però no, als països desenvolupats també hi ha errades i tenen avaries. A més, no són massa considerats amb els estrangers, ja que tots els cartells informatius i tots els missatges eren en suec, així que ni idea del que estava passant. Així que ja em veieu, amb la motxilla i dues bosses del LiDL carregades fins a dalt preguntant amb el meu anglès patètic què havia de fer... Com que no tenia cap altra alternativa per arribar fins a Lappis, m’he hagut d’esperar fins que l’avaria s’arreglés, predicant que els magnífics mecànics i enginyers dels països desenvolupats solucionessin de forma ràpida el problema... i així ho han fet... al cap de una hora i mitja han tornat a passar metros per les vies! Felicitats!!!
El que més m’ha agradat és que, tot i que l’empresa que explota el servei de transport públic (SL) no ha ofert serveis alternatius, la gent no semblava emprenyada. Simplement comentava quin bus podria agafar per arribar a casa o intentava fer grupets per muntar-se en un taxi. Realment són gent desenvolupada...
Així que, a partir d’ara, no ens queixem tant ni de TMB ni de Renfe quan tinguin problemes, perquè de errades hi ha a totes les cases, fins i tot a les dels Suecs!
Així que mitjançant el facebook ens vam assabentar que un grup de gent de Kista (l’altre campus de la KTH, l’equivalent al campus de Terrassa de la UPC) aniria a patinar al llac de Sollentuna, el que aquí s’anomena un Looooong iceSkating.... i llarg ho és una estona, perquè són 14Km de llac... una passada!
Avui la meva germana, la Nuria, amb la seva amiga, la Laia, han presentat el Treball de Recerca! Segons el que m’ha arribat, ha sigut un èxit rotund. Felicitats!
El treball ha consistit en crear una pel•lícula d’animació mitjançant la tècnica del Stop Motion. És a dir, anar movent els personatges i fer fotos pas a pas, muntant-les de tal forma que al final sembli que s’estan movent. El resultat final és molt xulo!
La pel•lícula que han creat porta per títol: La vertadera història de la Caputxeta Vermella, i expliquen la seva versió d’aquesta faula transmesa oralment des de l’edat mitjana. La presentació també ha sigut innovadora ja que han repartit crispetes a tots els assistents, més de 30, amb la qual cosa s’han posat els profes a la butxaca, així que els hi posareu un 10, no?
Felicitats per la feina feta durant aquest any i mig, seguiu apuntant a la lluna!
Avui per fi he començat el màster. Ha sigut un dia especial. Sentia que anava a la universitat no per obligació sinó per plaer. La meva princesa m’ha preparat el Sandwich i una poma pels descansos, ja que les classes duren 4 hores però el professor fa 3 pauses de 15 minuts... així que el temps efectiu no és més que 3 hores.
La classe d’avui era de Nuclear Reactor Tecnologies, que sona complicat però que realment no ho és tant, només una mica de termodinàmica amb una mica de física de reactors i ja tens l’assignatura muntada. El profe és el Mr. Anglart, un home d’uns 50 anys que provoca somnolència durant les seves classes, i si no que li preguntin al company xinés...
Tot i que el màster és de la KTH, als nuclears els hi ha construït un centre de recerca, anomenat Albanova, que és nou i modern, i on dona gust anar a estudiar...quin canvi amb la ETSEIB...no crec que la trobi a faltar ;-)
Les classes tenen les pissarres mòbils típiques de Cambridge, i utilitzar-les és tot un art, com veureu a les fotos. A més, l’esborrador és una esponja que el professor la mulla abans d’utilitzar-la en una pica que hi ha dins d’un armari, mig amagada. Aquests suecs són molt bons...
Espero que pugui conèixer molt més d’ells i aprendre el màxim possible d’en Mr. Anglart, sense adormir-me!!
Si tens una habitació que fa pena i estàs a Suècia, on aniràs??? Correcte! A IKEA, on sinó? Per alguna raó se’l van inventar... per ajudar als Erasmus que arriben a les seves habitacions i no tenen de res...
Avui ens hem llevat i veient el panorama que teníem al voltant hem decidit anar al IKEA. Haviem escoltat que aprop d’Stockholm hi havia el més gran del món i que, a més a més, tenia un bus gratis que t’hi portava. Hem anat al metro a preguntar per aquest bus i ningú tenia ni idea, fins que una persona ens ha dit que el millor seria anar a T-Centralen i preguntar per allà. Sort que a T-Centralen hem trobat una noia que portava una bossa d’Ikea que ens ha pogut indicar.
A les 11:32 entravem per la porta d’Ikea i a les 17:24 sortíem d’ell. 6 hores mirant mobles de nom impronunciable i tractant de fer-nos entendre per aconseguir el que volíem. Com que és tan gran, i donat que hi ha Suecs que viuen al IKEA, hem anat al seu propi restaurant a menjar on, per 60Kr (5.97 €) hem menjat una amanida i un plat típic suec, amb beguda il•limitada. No està malament, no?
Finalment hem acabat amb el carro ple de coses necessàries per la nostra habitació, com ara la cortina de la dutxa del bany, una llum per l’escriptori, un llit més còmode que no la espuma que teníem, el motxo, la escombra, el cubell, un altre nòrdic... en fi... sort d’IKEA.
Us deixem algunes fotos de com està quedant l’habitació. Poc a poc l’anem fent més acollidora!!
Després de passar dos dies a la habitació del Alejandro, ha arribat l’1 de febrer i ja hem pogut anar a recollir les claus de la nostra petita llar.
Així que després d’arrossegar quatre maletes i dos portàtils a través de dos autobusos i de mig pam de neu...vam arribar al que els suecs denominen “corridor room” i quina corridor room...
Ha sigut decepcionant arribar i trobar-nos amb una habitació freda, buida, bruta, només amb un llit de matalàs d’espuma i amb la funda trencada, dues taules, dues cadires, poca llum, sense llençols ni nòrdics ni coixins... ens hem adonat de que realment això també és l’erasmus.
Així que res, hem anat al metro i hem preguntat a la primera dona que hem trobat on podíem comprar roba de llit, i ens ha enviant al “Corte Inglés” de Stockholm, l’Älhéns. Per 70 euros hem comprat un nòrdic, una funda pel matalàs d’espuma i un coixí cutre...
Així passarem la primera nit a la nostra habitació... :-)
