apuntant a la lluna...

El núvol de cendra no ha estat dolent per tothom. Ryanair, després de patir les conseqüències va llençar una de les seves ofertes irresistibles i no ens varem poder estar de comprar dos bitllets per Riga, capital de Letònia!

Riga és la ciutat que té més densitat d’encant per superfície de totes les que hem visitat. I és que tot allò interessant es pot veure en una tarda... això sí, ja que teníem un dia sencer, ho varem fer durar.

Un dels avantatges que té Riga és que l’aeroport està a menys de mitja hora del centre de la ciutat i es pot arribar amb l’autobús per poc més de un euro. Allà fan servir els Lats, que és més forta que l’euro i que els Pounds (1 Lat = 1.43 €).

La ciutat vella de Riga és preciosa, amb tot d’edificis dels segles XVII i XVIII restaurats. Això sí, quan t’allunyes una mica del centre, és igual que Rússia, tot bastant decadent. De totes formés, és genial caminar pels seus carrerons de llambordes mentre t’oblides del mapa i et deixes portar pels sentiments. T’asseus a la plaça central a prendre un gelat mentre et toquen jazz en directe. Passeges pels seus parcs verds mentre gaudeixes dels cants dels ocells del inici de primavera i observes com la vida torna a créixer. (Penseu que a Suècia les flors tot just comencen a sortir).

La cuina letona és defineix amb una paraula. Greixosa. Nosaltres acostumem a entrar als restaurants tradicionals i mirar la carta amb el cambrer, fent sempre la mateixa pregunta: que és el més típic que teniu? Doncs bé, dels quatre plats que varem demanar, tres estaven plens d’energia, suposo que té la raó de ser en el clima fred. Llegums amb bacon i salsitxes, costelles de porc plenes de greix i llom de port “mechado” també amb greix. És normal que no demanéssim postres... I quines racions...espectaculars. El restaurant es diu Staburags (Carrer Câka 55, 15 min caminant des del centre).

En fi, Riga és una ciutat excel·lent per una escapadeta romàntica de curta durada i perdre’s pels seus carrers mentre gaudeixes dels seus encants.

Per cert, una curiositat: Riga i Estocolm pertanyen a franges horàries diferents i entre elles hi ha menys d’una hora de vol. Així que quan vas de Riga a Estocolm surts de Riga a les 14:00 i arribes a Estocolm a les 13:45, petites coses de la vida.

Cansats d’estar tancats a l’aula aprenent i teoritzant sobre com funcionen aquests “Monstruets”anomenats reactors nuclears, el Professor Kudinov ens ha portat als simuladors de Studsvik, que és on instrueixen als controladors dels reactors suecs.

El centre està perdut de la mà de déu, al mig de la natura, envoltat de boscos i llacs, en un ambient d’allò més tranquil. El simulador no era ben bé igual que els que té Tecnatom al Hospitalet de l’Infant, si no que eren més antics i als responsables se’ls veia més confiats. De fet, en arribar ens han ofert un café i ens han deixat entrar al simulador sense l’encarregat amb total llibertat de tocar-ho tot...això és suècia!

Després hem fet una llarga sessió de reconeixement (penseu que hi ha botons i llumetes per avorrir) i després ens han deixat arrencar el reactor al estil Homer Simpson... Un excontrolador ens ha fet una curta visita durant la tarda i li hem fet mil i una preguntes. Per exemple, la feina d’un controlador de reactor, si tot va bé, se centra en no fer res... i tenen 3 setmanes lliures per cada 2 de feina! Això sí, ha de ser bastant avorrit. Segons les paraules del excontrolador: “És diner fàcil, però hi ha dies que creus que no serveixes per res”.

Finalment hem acabat marejant una mica la màquina...lo típic...i si tanquem aquesta vàlvula? I si fem al reactor supercrític? Total...millor que una PS3!!!
Us deixo unes imatges perquè veieu del que parlo...no us espanteu, és tecnologia dels anys 60!

Avui és Sant Jordi, el patró de Catalunya. Aquí a Suècia coneixen la nostra llegenda però es queden parats quan els hi expliquem que el noi li ha de regalar la Rosa a la noia i ella un llibre. Creuen que sant Valentí és millor...què sabran els Suecs de tradicions?

I és que celebrar el Sant Jordi fora de Catalunya és diferent. Tot i que vagis al centre d’Estocolm, no trobaràs paradetes plenes de llibres, senyeres i roses; tampoc sentiràs aquell olor de flors que inunda els carrers de les ciutats, ni tampoc el sentiment de felicitat generalitzat. Senzillament, és diferent.

Però, com bons catalans, volem continuar amb la tradició allà on siguem, així que la meva princesa m’ha regalat tres magnífics llibres (com que sap que si no me’ls regala, no me’ls compro...) i jo, el seu noble cavaller, l’he obsequiada un ram de tretze roses (coses nostres, tstm!).

Sabeu què és el millor de Sant Jordi? Aquell instant en el que s’il·luminen els ulls de la persona que estimes quant li ofereixes la teva rosa. Per això sempre el celebrarem allà on siguem!

T’estimo Princesa!

Avui he provat una cosa nova que permet el s. XXI. La setmana passada vaig rebre una invitació per assistir a una jornada Online sobre MBA (Master in Business and Administration). Aquests tipus de màsters són molt interessants si vols evolucionar dins del món empresarial. En altres paraules, fins on la meva experiència arriba, pràcticament tots els alts càrrecs de les millors empreses el tenen...així que espanta la idea de quedar-se fora del joc.

La conferència de ESADE ha sigut molt interessant, portada pel sr. Aleix Pratdepàdua i el sr. John Arboleda (Associate directors of admissions responsible for Europe), tot i que no ha tingut el seguiment que jo creia, ja que en el moment de màxima afluència hi havia connectades 10 persones. Però bé, és el que tenen les noves tecnologies... que a la gent se li oblida la hora i quan es connecta ja ha acabat!

El màster a ESADE promet. La presentació estava plena de paraules com flexibilitat, treball en equip, atenció als estudiants, grups reduïts... de fet, només hi ha 180 places anuals, així que segur que hi ha cops de colze per accedir-hi... A part d’això, et prometen que tindràs un seguiment especial, que podràs desenvolupar les teves habilitats d’emprenedor, que estudiaràs en un àmbit internacional i en una ciutat excel·lent com és Barcelona, que això ven moltissim i els de ESADE ho saben bé.

Al final de la presentació, han deixat obert el torn de preguntes, i no m’he pogut estar de preguntar el preu...doncs bé, el màster complet (2 anys) costa 54.500 €...més val que després et donin una bona feina per poder-ho pagar... Fora bromes, el sr. Pratdepàdua ha afegit que es pot arribar a un acord amb la empresa on es treballa actualment per a que et paguin un percentatge o fins i tot demanar un crèdit al 0% al ICO (Instituto de crédito oficial). I és que és clar, amb aquests preus, la mitjana d’edat se situa en els 28.5 anys, quan un ja està ben ficat en una gran empresa i se les enginya per a que li paguin...

En fi, agraïr a Carreermonics la invitació i als srs. de ESADE la presentació. M’ha agradat utilitzar aquest sistema per a fer conferències. Apuntant a les estrelles!

Aquesta setmana santa ha sigut ben especial. Ja feia bastants anys que no viatjava durant aquesta època, sempre marcada per exàmens parcials... i lluny queden aquells anys de Bungalows als Pirineus amb la família.

I és que l’Erasmus té això: et permet viure de nou. T’allibera pràcticament de la uni i et regala sis mesos de temps preciós, que has de saber aprofitar al màxim. Sis mesos on has de veure món, conèixer altres coses i fer tot el que la uni i la feina no t’han deixat fer fins ara. segurament fins que no em jubili, no en podré tornar a gaudir de tant de temps lliure.

Així que va sortir la oportunitat de fer un gran viatge per setmana santa: Finlàndia – Rússia en 8 dies (Hèlsinki – st. Petersburg – Moscou), i no la hem deixat escapar. Simplement Genial.

Finlàndia és similar a suècia, tant en població com en superfície, sol que els sous encara són millors, tres vegades els espanyols. Sense anar més lluny, una dada per la reflexió: El sou mitjà finlandès se situa sobre els 2900 euros....és a dir, són tres mil euristes... no us sembla un bon país per viure?

La seva capital, Hèlsinki, té molta arquitectura i molts centres comercials, i es pot veure en menys de 6 hores... A més, té un restaurant decorat al estil campestre que ofereix carn de ren a un preu finlandès... però s’havia de provar!

Rússia és un d’aquells països que un el veu en el mapa i impressiona, però un creu que mai hi anirà perquè està massa lluny i fa molt fred...però la vida dona mil sorpreses i mai se sap... així que ens va sorprendre amb una meravellosa ruta St. Petersburg – Moscou. D’aquestes dues ciutats podria escriure infinit, però no us avorriré explicant tot el que hem fet. Simplement us diré que són ciutats enormes, encantadores i plenes de contrastos entre les parts turístiques i la realitat de la gent. A més, no hi havia gairebé turistes, així que un se sent com si realment estigués visitant una ciutat, i no a Port Aventura.

De tot el viatge, remarco la Plaça Vermella de Moscou. La gent diu que St. Petersburg és més maco que Moscou... jo no seria tant agosarat i firmaria un empat tècnic. La plaça Vermella a la nit és un espectacle per la vista, igual que les vistes del Kremlin des del riu Mosca quan es pon el sol...simplement genial.
I ja paro, que si no podria escriure fins avorrir i no entraríeu més al blog... seguiré allò de que una imatge val més que mil paraules...així que 25 imatges valen més que...bufff...moltes paraules!

Aquí a Suècia els dijous universitaris no existeixen, aquí són els dimecres universitaris! Però com que la gent normalment té classe els dijous i el metro obre fins la una de la matinada, les festes comencen abans i acaben més aviat. Més o menys, els clubs obren sobre les 10:30 i tanquen sobre les dues, així tothom pot anar a classe el dia següent...que monos!

Així que novament la Sofia i l’Olivier ens van convidar a sortir amb ells al cafè Opera, el local més Cool de Stockholm. Evidentment, ens les varem enginyar per no haver de pagar entrada (uns 20 euros per cap sense consumició) mitjançant grups del facebook i llistes VIP (més o menys com a Barcelona) i varem sortir cap a les 10:30 de casa...quines hores per anar de festa.

Café Opera és una sala preciosa, situada al mateix edifici que la Opera d’Estocolm, decorada al estil rococó del s.XVII. Abans de començar la festa, es pot gaudir d’un sopar que, a jutjar pels preus, ha de ser deliciós. (per exemple, un plat de pasta costava uns 20 euros...)

La música genial, Dance i House ben remesclat pel DJ de la casa. Sobretot la sala es capgirava quan un dels temes d’en David Guetta començava a sonar...espectacular! Per cert, hi havia tants espanyols que semblava que estiguéssim en una discoteca de Barcelona amb uns quants guiris... per sort, eren els que animaven la festa perquè si ha de ser pels suecs...

PD: Sofia i Olivier, la pròxima vegada que hi anem us heu d’animar a ballar!

Avui és st Patrick’s day, el Sant dels Irlandesos. I aquí a suècia ho veuen com la perfecta excusa per tancar-se en un Pub i començar a veure Guinness com si demà s’acabés el món. La Sofia, la única sueca del corridor, ens ha muntat la nit, portant-nos al Pub O’Connells a escoltar música Irlandesa en viu i a veure l’ambient que es respira per la ciutat un dia com aquest. La veritat és que després de mitja hora de cua per accedir al pub (els porters suecs són molt legals i fins que no marxa algú del local no deixen entrar a ningú...) vam accedir al món irlandès. Tothom vestia alguna cosa verda, les Guinness estaven mig preparades a la barra i el cantant anava amb la faldilla tradicional...tot un espectacle. La veritat és que no va ser difícil distingir als irlandesos, gairebé tots tenen el cabell pèl-roig i parlen un anglès que només entenen ells, que eren els que principalment estaven ballant les cançons.

Una nova experiència que a Barcelona em consta que també se celebra però no sé si de la mateixa manera, s’haurà de provar quan hi torni. Que visqui la Guinness!!

Us deixo algunes fotos dels companys de corridor amb qui varem anar, per a que veieu l’ambient!

Tack Sofia!

Fer l’Erasmus té les seves coses bones I també les no tan bones…i aquesta setmana és setmana d’examen :-(

Així que com un ja ha rebut més bufetades que els xinesos de les pelis de Chuck Norris, sap que el més important és formar un bon grup d’estudi, on uns tirin dels altres i els altres dels uns, però sobretot que tots tirin...jejeje

Així que aquí ens teniu: Paul Brejinder (The leader), Maurizio Amendola (Mauro Picotto pels amics) i a mi, que no em diuen de cap forma especial (almenys que jo sàpiga...). Tots tres hem format part del mateix grup de simulació i tots tres ens hem posat d’acord per tirar l’examen endavant, quedant per estudiar ara sí i ara també cada dia de la setmana. Esperem que hi hagi sort...

I sort hi haurà d’haver, perquè aquest Suecs tenen les seves particularitats. Entre d’altres, per exemple, l’examen és demà Dissabte a les 13:00, amb una durada de 5 hores, de les quals una hora és de teoria i les altres 4 són de problemes. No és que això de la durada em vingui de nou, perquè els de la UPC ja sabem que és ser putejats en un examen...però dissabte? Això sí que és innovar. A més, el professor titular (Mr. Anglart) se’n va anar de vacances la setmana passada, així que ell és el primer que s’evita passar un dissabte a la tarda tancat en una uni...vostè si que sap Mr. Anglart! Això sí, ens ha permès utilitzar qualsevol cosa per la part de problemes, fins i tot el portàtil! (va dir que sense internet...no ens passéssim).

A més, per si no fos poc, es veu que per aprovar l’assignatura necessites un 7 sobre 10...és a dir, no aprovarà ningú que no tingui un notable...ara entenc perquè a suècia són tant avançats..jejeje.

En fi, agraïr a en Paul i a en Mauro la paciència que han tingut per aguantar-me, les meves empanades mentals i les meves brometes (que si ja no s’entenen en català, imagineu-vos en anglès...). Gràcies!

PD: Gràcies a la meva princesa per fer-nos les fotos! tstm!

Avui ha tocat passar de nou per l’altar del Albanova per explicar als nostres col•legues els resultats que hem aconseguit amb les simulacions de les darreres setmanes.

I la veritat és que un està acostumat a les exposicions orals en la seva llengua materna, on pot deixar anar brometes, acudits i tots aquells recursos que fan més amena la presentació, però fer-la en anglès és completament diferent. Per primer cop, t’has de preparar a consciència el que diràs, evitant tant els errors gramàtics com de vocabulari. I, com tothom sap, l’anglès no és l’ idioma amb més sinònims del món, així que sempre acabes repetint les mateixes expressions... Però un ha de ser fidel al seu estil, així que també he intentat deixar alguna brometa per trencar el gel...Made in Catalunya!

Espero que el professor hagi entès els conceptes que volíem transmetre. De fet, no hem pas res de sorprenent...però tampoc és l’objectiu de les simulacions docents. La nostra tractava de comparar el comportament d’una central nuclear durant un accident determinat: un LOCA (que en castellà sona bé però vindria a ser la pèrdua de refrigerant del reactor. És a dir: Problema de los gordos) amb o sense sistemes de seguretat. Bàsicament volíem saber si érem capaços de fondre el reactor, però hem vist que no... mala sort!

Això si, juro que per més que pugui, no tornaré a tocar el TRACE ni l’SNAP durant una bona temporada! Rieu-vos dels “Fatal Errors” del Autocad!

Us deixo algunes fotos del grup per a que veieu que fèiem servir la vareta màgica de la Fada madrina de la Ventafocs! (per algun semblava que portés l’espasa de Darth Vader...som com criatures...)

Avui, la meva princesa m’ha sorprès cuinant uns magnífics canelons! I es que, quan estàs lluny de casa, un simple plat típic de la teva terra et reporta sentiments de nostàlgia. Per ser la primera vegada estaven boníssims però ella, amb el seu esperit de superació ha dit: mmm..bons però superables...

I ja que s’ha posat a cuinar, i com que els canelons es veu que porten feina, n’ha fet uns 36, i així ja els tenim per algun diumenge més! High performance!

Ja ho sabeu, si voleu canelons bons, bons, veniu a Estocolm!!

Gràcies princesa (K)!

Qui no ha volgut mai desafiar les lleis de la física i caminar sobre el mar? Doncs jo avui ho he aconseguit...encara que sigui amb una mica de trampa...

Com bé sabeu avui és el 4rt dia consecutiu que neva a Estocolm, i les temperatures no pugen dels 10 sota zero... Amb aquestes condicions, és fàcil entendre perquè les mànegues de mar que voregen la ciutat estan completament congelades... com si d’una glaciació es tractés.

Lappis, el barri on vivim, té un entorn natural magnífic, amb tres petits llacs, molt bosc d’avets i el mar a menys de 10 minuts. Avui no m’he pogut estar i he anat a trepitjar-lo!

I la veritat és que és una experiència si més no estranya, ja que saps que sota els teus peus només hi ha aigua, i que en qualsevol moment allò es podria esmicolar i ves a saber com acabaria la cosa... Et sents diminut allà al mig del no res, entre les dues illes de terra, mentre els flocs de neu cauen i cauen sense parar... Un paisatge silenciós, ideal per pensar i posar en ordre les idees.

Us deixo un petit vídeo del moment del que us parlo. Tingueu en compte que hi havia -13ºC i que la sensació tèrmica era de -32ºC, fred no?




Pd: T'estimo.

Ja fa tres dies que no para de nevar. El sol surt però no escalfa, sempre hi ha la mateixa llum, tant a les 8 del matí com a les 12 o les 4 de la tarda. Des que he arribat no hem tingut temperatures positives… serà dur.

I un entén per què Suècia és un dels països on es fa més recerca i desenvolupament, si no poden fer res més que pensar en coses noves tot el dia!

De fet, avui he descobert el nou invent de TAT, una empresa sueca de IT. Es tracta del concepte de realitat augmentada. És a dir, tu estàs fent una presentació en ppt sobre el teu projecte i algú vol saber més sobre qui ets. Tan senzill com enfocar-te amb la càmera del mòbil ver veure aquelles coses que tu deixis veure, tals com la teva targeta de visita, el teu tweeter, el teu CV, facebook... o fins i tot quin ha sigut l’últim restaurant on has anat. Què us sembla?

Ara ja no caldrà ni presentar-te, a les reunions la gent entrarà i s’apuntarà directament amb el mòbil... i lo maco que és presentar-te apretant la mà?

Us deixo el link del vídeo de presentació del invent per a que veieu com funciona...

http://www.youtube.com/watch?v=tb0pMeg1UN0

Estar a Stockholm em permet gaudir de bastant temps lliure. Les classes no són massa dures i els horaris són molt livians. Això m’ha permès tornar a seguir als grans gurus catalans que feia temps que tenia oblidats.

Sense anar més lluny, avui he descobert una petita perla d’Alfons Cornella, Fundador i CEO de Infonomia, una espècie de xarxa social d’innovadors on s’exposen les noves idees que van sorgint arreu. En aquest vídeo, Cornella exposa quins seran els problemes als quals s’hauran d’enfrontar les futures generacions, mitjançant una presentació amena i entretinguda. La densitat de conceptes clau que anomena és elevadíssima, com ara el pas del Menomix al Womenomix o com canviaran els tipus de problemes a solucionar, eines de coneixement, passar del ME al WE... senzillament excel•lent.

Si teniu mitja horeta lliure, deixeu-vos instruir per un mestre.

Us deixo el link de youtube:

http://www.youtube.com/watch?v=PHCh-2plWmU