apuntant a la lluna...

Apunta a la lluna i, si falles, almenys seràs entre les estrelles

Avui és Sant Jordi, el patró de Catalunya. Aquí a Suècia coneixen la nostra llegenda però es queden parats quan els hi expliquem que el noi li ha de regalar la Rosa a la noia i ella un llibre. Creuen que sant Valentí és millor...què sabran els Suecs de tradicions?


I és que celebrar el Sant Jordi fora de Catalunya és diferent. Tot i que vagis al centre d’Estocolm, no trobaràs paradetes plenes de llibres, senyeres i roses; tampoc sentiràs aquell olor de flors que inunda els carrers de les ciutats, ni tampoc el sentiment de felicitat generalitzat. Senzillament, és diferent.


Però, com bons catalans, volem continuar amb la tradició allà on siguem, així que la meva princesa m’ha regalat tres magnífics llibres (com que sap que si no me’ls regala, no me’ls compro...) i jo, el seu noble cavaller, l’he obsequiada un ram de tretze roses (coses nostres, tstm!).


Sabeu què és el millor de Sant Jordi? Aquell instant en el que s’il·luminen els ulls de la persona que estimes quant li ofereixes la teva rosa. Per això sempre el celebrarem allà on siguem!


T’estimo Princesa!



0 comentarios:

Publicar un comentario