apuntant a la lluna...

Aquí a Suècia els dijous universitaris no existeixen, aquí són els dimecres universitaris! Però com que la gent normalment té classe els dijous i el metro obre fins la una de la matinada, les festes comencen abans i acaben més aviat. Més o menys, els clubs obren sobre les 10:30 i tanquen sobre les dues, així tothom pot anar a classe el dia següent...que monos!

Així que novament la Sofia i l’Olivier ens van convidar a sortir amb ells al cafè Opera, el local més Cool de Stockholm. Evidentment, ens les varem enginyar per no haver de pagar entrada (uns 20 euros per cap sense consumició) mitjançant grups del facebook i llistes VIP (més o menys com a Barcelona) i varem sortir cap a les 10:30 de casa...quines hores per anar de festa.

Café Opera és una sala preciosa, situada al mateix edifici que la Opera d’Estocolm, decorada al estil rococó del s.XVII. Abans de començar la festa, es pot gaudir d’un sopar que, a jutjar pels preus, ha de ser deliciós. (per exemple, un plat de pasta costava uns 20 euros...)

La música genial, Dance i House ben remesclat pel DJ de la casa. Sobretot la sala es capgirava quan un dels temes d’en David Guetta començava a sonar...espectacular! Per cert, hi havia tants espanyols que semblava que estiguéssim en una discoteca de Barcelona amb uns quants guiris... per sort, eren els que animaven la festa perquè si ha de ser pels suecs...

PD: Sofia i Olivier, la pròxima vegada que hi anem us heu d’animar a ballar!

Avui és st Patrick’s day, el Sant dels Irlandesos. I aquí a suècia ho veuen com la perfecta excusa per tancar-se en un Pub i començar a veure Guinness com si demà s’acabés el món. La Sofia, la única sueca del corridor, ens ha muntat la nit, portant-nos al Pub O’Connells a escoltar música Irlandesa en viu i a veure l’ambient que es respira per la ciutat un dia com aquest. La veritat és que després de mitja hora de cua per accedir al pub (els porters suecs són molt legals i fins que no marxa algú del local no deixen entrar a ningú...) vam accedir al món irlandès. Tothom vestia alguna cosa verda, les Guinness estaven mig preparades a la barra i el cantant anava amb la faldilla tradicional...tot un espectacle. La veritat és que no va ser difícil distingir als irlandesos, gairebé tots tenen el cabell pèl-roig i parlen un anglès que només entenen ells, que eren els que principalment estaven ballant les cançons.

Una nova experiència que a Barcelona em consta que també se celebra però no sé si de la mateixa manera, s’haurà de provar quan hi torni. Que visqui la Guinness!!

Us deixo algunes fotos dels companys de corridor amb qui varem anar, per a que veieu l’ambient!

Tack Sofia!

Fer l’Erasmus té les seves coses bones I també les no tan bones…i aquesta setmana és setmana d’examen :-(

Així que com un ja ha rebut més bufetades que els xinesos de les pelis de Chuck Norris, sap que el més important és formar un bon grup d’estudi, on uns tirin dels altres i els altres dels uns, però sobretot que tots tirin...jejeje

Així que aquí ens teniu: Paul Brejinder (The leader), Maurizio Amendola (Mauro Picotto pels amics) i a mi, que no em diuen de cap forma especial (almenys que jo sàpiga...). Tots tres hem format part del mateix grup de simulació i tots tres ens hem posat d’acord per tirar l’examen endavant, quedant per estudiar ara sí i ara també cada dia de la setmana. Esperem que hi hagi sort...

I sort hi haurà d’haver, perquè aquest Suecs tenen les seves particularitats. Entre d’altres, per exemple, l’examen és demà Dissabte a les 13:00, amb una durada de 5 hores, de les quals una hora és de teoria i les altres 4 són de problemes. No és que això de la durada em vingui de nou, perquè els de la UPC ja sabem que és ser putejats en un examen...però dissabte? Això sí que és innovar. A més, el professor titular (Mr. Anglart) se’n va anar de vacances la setmana passada, així que ell és el primer que s’evita passar un dissabte a la tarda tancat en una uni...vostè si que sap Mr. Anglart! Això sí, ens ha permès utilitzar qualsevol cosa per la part de problemes, fins i tot el portàtil! (va dir que sense internet...no ens passéssim).

A més, per si no fos poc, es veu que per aprovar l’assignatura necessites un 7 sobre 10...és a dir, no aprovarà ningú que no tingui un notable...ara entenc perquè a suècia són tant avançats..jejeje.

En fi, agraïr a en Paul i a en Mauro la paciència que han tingut per aguantar-me, les meves empanades mentals i les meves brometes (que si ja no s’entenen en català, imagineu-vos en anglès...). Gràcies!

PD: Gràcies a la meva princesa per fer-nos les fotos! tstm!

Avui ha tocat passar de nou per l’altar del Albanova per explicar als nostres col•legues els resultats que hem aconseguit amb les simulacions de les darreres setmanes.

I la veritat és que un està acostumat a les exposicions orals en la seva llengua materna, on pot deixar anar brometes, acudits i tots aquells recursos que fan més amena la presentació, però fer-la en anglès és completament diferent. Per primer cop, t’has de preparar a consciència el que diràs, evitant tant els errors gramàtics com de vocabulari. I, com tothom sap, l’anglès no és l’ idioma amb més sinònims del món, així que sempre acabes repetint les mateixes expressions... Però un ha de ser fidel al seu estil, així que també he intentat deixar alguna brometa per trencar el gel...Made in Catalunya!

Espero que el professor hagi entès els conceptes que volíem transmetre. De fet, no hem pas res de sorprenent...però tampoc és l’objectiu de les simulacions docents. La nostra tractava de comparar el comportament d’una central nuclear durant un accident determinat: un LOCA (que en castellà sona bé però vindria a ser la pèrdua de refrigerant del reactor. És a dir: Problema de los gordos) amb o sense sistemes de seguretat. Bàsicament volíem saber si érem capaços de fondre el reactor, però hem vist que no... mala sort!

Això si, juro que per més que pugui, no tornaré a tocar el TRACE ni l’SNAP durant una bona temporada! Rieu-vos dels “Fatal Errors” del Autocad!

Us deixo algunes fotos del grup per a que veieu que fèiem servir la vareta màgica de la Fada madrina de la Ventafocs! (per algun semblava que portés l’espasa de Darth Vader...som com criatures...)

Avui, la meva princesa m’ha sorprès cuinant uns magnífics canelons! I es que, quan estàs lluny de casa, un simple plat típic de la teva terra et reporta sentiments de nostàlgia. Per ser la primera vegada estaven boníssims però ella, amb el seu esperit de superació ha dit: mmm..bons però superables...

I ja que s’ha posat a cuinar, i com que els canelons es veu que porten feina, n’ha fet uns 36, i així ja els tenim per algun diumenge més! High performance!

Ja ho sabeu, si voleu canelons bons, bons, veniu a Estocolm!!

Gràcies princesa (K)!