apuntant a la lluna...

Cansats d’estar tancats a l’aula aprenent i teoritzant sobre com funcionen aquests “Monstruets”anomenats reactors nuclears, el Professor Kudinov ens ha portat als simuladors de Studsvik, que és on instrueixen als controladors dels reactors suecs.

El centre està perdut de la mà de déu, al mig de la natura, envoltat de boscos i llacs, en un ambient d’allò més tranquil. El simulador no era ben bé igual que els que té Tecnatom al Hospitalet de l’Infant, si no que eren més antics i als responsables se’ls veia més confiats. De fet, en arribar ens han ofert un café i ens han deixat entrar al simulador sense l’encarregat amb total llibertat de tocar-ho tot...això és suècia!

Després hem fet una llarga sessió de reconeixement (penseu que hi ha botons i llumetes per avorrir) i després ens han deixat arrencar el reactor al estil Homer Simpson... Un excontrolador ens ha fet una curta visita durant la tarda i li hem fet mil i una preguntes. Per exemple, la feina d’un controlador de reactor, si tot va bé, se centra en no fer res... i tenen 3 setmanes lliures per cada 2 de feina! Això sí, ha de ser bastant avorrit. Segons les paraules del excontrolador: “És diner fàcil, però hi ha dies que creus que no serveixes per res”.

Finalment hem acabat marejant una mica la màquina...lo típic...i si tanquem aquesta vàlvula? I si fem al reactor supercrític? Total...millor que una PS3!!!
Us deixo unes imatges perquè veieu del que parlo...no us espanteu, és tecnologia dels anys 60!