S’apropa el quart de segle. Arriba el moment de reflexionar i de tenir clar cap a on s’anirà. Marcar les línies de joc de la vida i centrar-se en els objectius que un vol. En l’àmbit empresarial, això és coneix com el “Pla Estratègic”…doncs bé, si fem una analogia, l’empresa personal ha anat creixent amb més o menys èxit sense cap fita en concret, el que comunment es coneix com el “anar fent”. Tothom de petit creu que de gran serà el més ric, i que tindrà una casa enorme, amb un munt de Ferraris al pàrking...però un creix i veu que, tot i que no és impossible, no són aspiracions massa reals.
Evidentment aquestes línies a marcar són teòriques i la vida et porta per on vol. L’univers és un gran engranatge on tothom juga un paper important. Tot és un gran ecosistema i cadascú de nosaltres només és una petita cèl•lula lluitant per sobreviure. Si no, pareu-vos a pensar la quantitat de coses que succeeixen per “casualitat” i la quantitat de “causalitats” que ens han portat fins aquest destí. Un professor de matemàtiques de la meva escola (amb el qual vaig aprendre més coses de la vida que de mates) deia que nosaltres érem com érem per qüestió de segons...amb 16 anys potser no ho entenia...ara crec que sí.
Però no estic parlant de tenir-ho tot calculat i lligat. Seria molt agosarat per part meva jugar així...només parlo de tenir els objectius clars i deixar que la vida et sorprengui amb les seves sorpreses. Em vingut a jugar, així que deixem que el joc ens meravelli.
Enjoy it!
PD: Petites meravelles d’avui: Un fantàstic pastís fet per la meva princesa, la benvinguda al món de Apple i una excursió a Sigtuna (El poble més antic de Suècia)
0 comentarios:
Publicar un comentario