Com és la vida. Al tren de camí cap a Uppsala ens vam trobar amb un diari, i els diaris suecs són Increibles. Els pots llegir de bat a bat que quan has acabat, no t’has adonat de res del que passa al món. Però com tot, també poden arribar a ser màgics.
I aquest, en una de les seves pàgines, amagava un anunci d’un gran esdeveniment: Una exposició de cotxes clàssics. A gairebé tots els enginyers industrials ens encanten les màquines, en especial les antigues, i els cotxes clàssics són la unió de moltes de les nostres passions. Motor, soroll, benzina, grans constructors, antiguitat... Així que no ens ho podíem perdre!
Així que, aprofitant el meravellós dia que feia avui, hem anat cap a Dujgärden, la illa verda d’Estocolm, a gaudir de l’ambient i de la història. Algun dia, si sóc afortunat, m’encantaria poder sortir a passejar els diumenges amb una màquina d’aquestes, al costat de la meva princesa. Fer unes corbes amb una d’aquestes peces de museu, mentre sents el seu respirar ha de ser increïble...el temps ho dirà.
I aquest, en una de les seves pàgines, amagava un anunci d’un gran esdeveniment: Una exposició de cotxes clàssics. A gairebé tots els enginyers industrials ens encanten les màquines, en especial les antigues, i els cotxes clàssics són la unió de moltes de les nostres passions. Motor, soroll, benzina, grans constructors, antiguitat... Així que no ens ho podíem perdre!
Així que, aprofitant el meravellós dia que feia avui, hem anat cap a Dujgärden, la illa verda d’Estocolm, a gaudir de l’ambient i de la història. Algun dia, si sóc afortunat, m’encantaria poder sortir a passejar els diumenges amb una màquina d’aquestes, al costat de la meva princesa. Fer unes corbes amb una d’aquestes peces de museu, mentre sents el seu respirar ha de ser increïble...el temps ho dirà.
0 comentarios:
Publicar un comentario