apuntant a la lluna...

Apunta a la lluna i, si falles, almenys seràs entre les estrelles

Moltíssimes gràcies a tots per venir a la “festa” de comiat! Gràcies a la meva Princesa, el Marc, la Cel, la Núria, a la Virginia i en Paco, a la Mire i al Torri, al Xavi, al Ciscu, a l’Uri i la Betsi, a la Marta, a la Mariona i l’Albert i a en Pablo! Moltes gràcies de tot cor!

I dic “festa” perquè jo vaig enviar un mail als meus amics per fer una festeta de comiat i tal... i per darrera meu la meva Princesa, juntament amb la Núria, van anar tramant tota una festa sorpresa... I tal va ser la meva sorpresa que en arribar al local em trobo allà als meus pares, familiars i amics... mare meva quin cachondeo...

A més a més, hi va haver la aparició especial d’en Pablo, Ramiresss pels seus amics... que jo el feia a Flix, amb la seva família, però va sortir de sota la taula.... deu meu Pablo, ets molt gran!

M’encanta estar amb vosaltres, ens veiem a la tornada!

PD: El títol d’aquesta entrada fa referència a la genial cançó de Roberto Carlos que tant i tant em escoltat al cotxe dels “papes” quan anàvem de viatge a Itàlia... oi Núria?














0 comentarios:

Publicar un comentario