apuntant a la lluna...

Avui, la meva princesa m’ha sorprès cuinant uns magnífics canelons! I es que, quan estàs lluny de casa, un simple plat típic de la teva terra et reporta sentiments de nostàlgia. Per ser la primera vegada estaven boníssims però ella, amb el seu esperit de superació ha dit: mmm..bons però superables...

I ja que s’ha posat a cuinar, i com que els canelons es veu que porten feina, n’ha fet uns 36, i així ja els tenim per algun diumenge més! High performance!

Ja ho sabeu, si voleu canelons bons, bons, veniu a Estocolm!!

Gràcies princesa (K)!