apuntant a la lluna...

Qui no ha volgut mai desafiar les lleis de la física i caminar sobre el mar? Doncs jo avui ho he aconseguit...encara que sigui amb una mica de trampa...

Com bé sabeu avui és el 4rt dia consecutiu que neva a Estocolm, i les temperatures no pugen dels 10 sota zero... Amb aquestes condicions, és fàcil entendre perquè les mànegues de mar que voregen la ciutat estan completament congelades... com si d’una glaciació es tractés.

Lappis, el barri on vivim, té un entorn natural magnífic, amb tres petits llacs, molt bosc d’avets i el mar a menys de 10 minuts. Avui no m’he pogut estar i he anat a trepitjar-lo!

I la veritat és que és una experiència si més no estranya, ja que saps que sota els teus peus només hi ha aigua, i que en qualsevol moment allò es podria esmicolar i ves a saber com acabaria la cosa... Et sents diminut allà al mig del no res, entre les dues illes de terra, mentre els flocs de neu cauen i cauen sense parar... Un paisatge silenciós, ideal per pensar i posar en ordre les idees.

Us deixo un petit vídeo del moment del que us parlo. Tingueu en compte que hi havia -13ºC i que la sensació tèrmica era de -32ºC, fred no?




Pd: T'estimo.