apuntant a la lluna...

Apunta a la lluna i, si falles, almenys seràs entre les estrelles

Avui per fi he començat el màster. Ha sigut un dia especial. Sentia que anava a la universitat no per obligació sinó per plaer. La meva princesa m’ha preparat el Sandwich i una poma pels descansos, ja que les classes duren 4 hores però el professor fa 3 pauses de 15 minuts... així que el temps efectiu no és més que 3 hores.

La classe d’avui era de Nuclear Reactor Tecnologies, que sona complicat però que realment no ho és tant, només una mica de termodinàmica amb una mica de física de reactors i ja tens l’assignatura muntada. El profe és el Mr. Anglart, un home d’uns 50 anys que provoca somnolència durant les seves classes, i si no que li preguntin al company xinés...

Tot i que el màster és de la KTH, als nuclears els hi ha construït un centre de recerca, anomenat Albanova, que és nou i modern, i on dona gust anar a estudiar...quin canvi amb la ETSEIB...no crec que la trobi a faltar ;-)

Les classes tenen les pissarres mòbils típiques de Cambridge, i utilitzar-les és tot un art, com veureu a les fotos. A més, l’esborrador és una esponja que el professor la mulla abans d’utilitzar-la en una pica que hi ha dins d’un armari, mig amagada. Aquests suecs són molt bons...

Espero que pugui conèixer molt més d’ells i aprendre el màxim possible d’en Mr. Anglart, sense adormir-me!!











0 comentarios:

Publicar un comentario